Mark

Cap de Trafalgar

El cap Trafalgar és un accident geogràfic format per una massa de terra que es projecta cap a l’interior del mar. Situat a la costa atlàntica de la península Ibèrica, pertany al terme municipal de Barbate, província de Cadis, Andalusia. Es considera l’extrem nord-occidental de l’estret de Gibraltar. L’etimologia de Trafalgar prové de l’àrab: Taraf al Ghar, el cap de la cova.

Fotografies:
- Cap de Trafalgar
- Placa commemorativa del 200 aniversari del combat de Trafalgar, cap de Trafalgar.
- Mar, cap de Trafalgar.
- Navegació per les costes del cap de Trafalgar.
- Geolocalització davant les costes del cap de Trafalgar.
- Maniobres de l’exercit espanyol i d’EEUU a pocs quilòmetres del cap de Trafalgar.




Batalla de Trafalgar

La Batalla de Trafalgar va ser una combat naval que va tenir lloc el 21 d’octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l’Arxiducat d’Àustria, l’Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa. La batalla va tenir lloc davant del cap Trafalgar, on es van enfrontar els aliats Primer Imperi francès i Regne d’Espanya contra l’armada del Regne Unit.

L’armada britànica, composta per 27 navilis i 17.237 homes va destruir en poc menys de sis hores una armada francesa i espanyola de 33 navilis i 26.678 homes aproximadament, convertint-se amb la batalla naval més important i decisiva de les Guerres Napoleòniques. Els francesos i espanyols van perdre 22 vaixells i 3.601 vides, mentre que els britànics van perdre 441 vides, però cap vaixell. La victòria britànica es deu principalment per l’estratègia de combat totalment inesperada, on l’almirall britànic Nelson va disposar els seus vaixells en dues columnes a fi de tallar la línia franco-espanyola i poder atacar el seu centre i rereguarda.

La batalla de Trafalgar va atorgar als britànics el domini absolut dels mars gairebé fins a la Primera Guerra Mundial.

Fotografies:
- Aquarel•la. Combat de la esquadra combinada contra la esquadra anglesa. Autor desconegut. Arxiu històric de Barcelona. Sense data.
- The Battle of Trafalgar, 21 October 1805, Whitcombe, Thomas, Mar 1817. National Maritime Museum, Greenwich, London.
- Ever Memorable Battle off Cap Trafalgar, 21 October 1805. James Whittle & Richard Holmes Laurie, 1805. National Maritime Museum, Greenwich, London.
- Plan of the action at the Battle of Trafalgar, 21 October 1805, National Maritime Museum, Greenwich, London.
- Trafalgar Vase. Copa commemorativa de plata. Scott, Digby, Londres,1806. Col•lecció V&A.
- The Trafalgar Vase or Lloyds Patriotic Fund Vase. Copa commemorativa de plata. Benjamin Smith, 1808. Aquest gerro es va presentar a la vescomtessa Nelson, vídua de l’almirall, en commemoració del servei del seu marit a la batalla de Trafalgar. Royal Collection Trust. Londres.
- Trafalgar vase. Copa de vidre i urani estil Art decó (1910-1939). Walther & Sohne.
- Vaixella naval. Museu Naval San Fernando.
- Model del vaixell Santísima Trinidad. Enrique del Campo. 100 x 128 x 49 cm. 2009. Museu Naval San Fernando.
- Trafalgar. B. Pérez Galdós. Episodios Nacionales. Ed Hernando, 1943. Madrid.
- Lo combat de Trafalgar. Pere Anton Torres. Drama en tres actes y en vers. Llibreria Espanyola de Lopez, 1885.
- Viscount Horatio Nelson before the Battle of Trafalgar, 21 October 1805. George Lucy Good, (1758-1805).




Carles III

Segons John Lynch, historiador i coneixedor del s. XVI, Carles III (1716-1788) va escometre la “segona conquesta d’Amèrica” a través de les anomenades reformes borbòniques. Aquestes van suposar l’augment de les polítiques centralistes davant l’ampli marge d’autonomia que gaudien les elits locals. Madrid exigia un estricte compliment de les seves ordres. La Corona espanyola, propietària d’un immens imperi, necessitava enfortir la seva autoritat per extreure de les seves colònies tot el rendiment econòmic possible. Per aconseguir el seu objectiu, hauria aplicat sobre els seus súbdits una pressió excessiva, fins al punt de empènyer a la rebel•lió.

Fotografia:
- Museu Naval San Fernando, Cadis. Rèplica de la Pintura de Carles III. 1765, Anton Rafael Mengs.




Independència d’Amèrica

Carles IV passa de combatre la revolució Napoleònica a aliar-se amb ella en contra de Gran Bretanya. Des d’aquest moment, els dominis hispanoamericans es veuen sotmesos als vaivens de les guerres europees. El fet que la flota espanyola fos fortament afeblida durant la batalla de Trafalgar, va disminuir el tràfic comercial i militar, així com el control de les colònies espanyoles a Amèrica, sumat a la situació de conflicte que es donava a Espanya i Europa, va propiciar l’inici de les guerres d’independència hispanoamericanes que es van donar a partir de 1810.

independències americanes:
1811- Veneçuela i Paraguai
1816- Argentina
1818- Xile
1819- Colòmbia i Equador
1821- Mèxic, Perú, Panamà i Centre Amèrica (Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Hondures i Costa Rica)
1825- Bolívia
1828- Uruguai
1844- República Dominicana

Fotografies:
- Escultura Simón Bolívar, Potosí, Bolívia.
- Escultura d’un lleó. Monument a Colom, Barcelona.
- Activistes vessant la seva pròpia sang damunt el monument a Colom, Barcelona, durant les contra-celebracions del 12 octubre 2018.


La Mare de Déu dels Navegants

La Mare de Déu dels Navegants (La Virgen de los Navegantes, o del buenaire) és una pintura de l’artista espanyol Alejo Fernández, creada com a peça central d’un retaule per a la capella de la Casa de la Contractació d’Índies a Sevilla entre el 1531 i 1536. És la pintura més primerenca que es coneix sobre l’arribada dels espanyols a Amèrica.

Fotografia:
La Mare de Déu dels Navegants, Alcácer, Sevilla.




Trafalgar Square

Plaça del centre de Londres (Regne Unit) construïda el 1843 i que commemora la batalla de Trafalgar. Al centre de la plaça hi ha una columna de 52 metres d’alçada que suporta una escultura de l’almirall Nelson, mort durant el combat. La columna està protegida per quatre estàtues de lleons de 6,7 metres d’alçada cadascun. La llegenda diu que els quatre lleons van ser construïts amb bronze provinent dels canons de la flota francesa derrotada a Trafalgar.

La plaça Trafalgar històricament ha estat un lloc de reunió, concentració i manifestació de la ciutat de Londres. El 31 de març del 1990 va tenir-hi lloc una de les majors protestes i disturbis de la ciutat, anomenats Poll tax riots, deguts a la voluntat de la Primera Ministra Margaret Thatcher d’implantar un nou paquet d’impostos als contribuents. La manifestació va tenir una participació d’unes 250.000 persones. Hi van haver un alt nombre de destrosses publiques i a locals privats. A causa dels aldarulls provocats, es van detenir 339 persones i en van resultar ferides 113 entre policies i manifestants. Arrel d’aquestes mobilitzacions es va abolir l’impost i va accelerar la dimissió de Margaret Thatcher, el 28 de novembre del 1990, del càrrec de Primera Ministra.

Fotografies:
- Poll tax riots. 10 hours that shook Trafalgar Square. Acab Press, 1990, London.
- Poll tax riots.
- Margaret Thatcher. (Bogaerts Rob, National Archives of the Netherlands)
- Escultura d’un lleó situada a la base de la columna i estàtua de l’almirall Nelson. Trafalgar Square, London.
- Monument a Edith Cavell. Trafalgar Square, London.




Muralla de Barcelona

Durant els segles XII i XIII a Barcelona, sota la direcció del Consell de Cent, s’edifiquen noves muralles i s’habiliten nous portals, configurant-se els nous límits del traçat del llenç medieval que inclou alguns portals ja construïts, i n’afegeix d’altres com el de Portal Nou (any 1295), sortida de les muralles cap a l’est. Aquest nou perímetre murat ressegueix l’actual Rambla, Plaça Catalunya, Plaça Urquinaona, Passeig de Sant Joan, carrer Trafalgar, Arc de Triomf i Parc de la Ciutadella.

A mitjans del segle XIII la ciutat de Barcelona ocupa una superfície de 2,50 km2  i té una població que supera els 30.000 habitants.

Posteriorment, entre els anys 1672 i 1675 es construeix el baluard de Portal Nou (actual confluència del carrer Comerç i Passeig Lluís Companys). Tant el baluard com la muralla (on actualment s’hi troba el carrer Trafalgar) son escenari dels atacs dels francesos durant el 1697 a les acaballes de la Guerra dels Nou Anys. La muralla destaca pels intensos i duríssims combats que tingueren lloc al llarg de l’assetjament borbònic al final de la Guerra de Successió (1713-1714). Va ser bombardejat continuadament i va experimentar voladures. Especialment violents van ser els enfrontaments lliurats des de mitjans d’agost de 1714 i durant l’assalt final de l’Onze de Setembre.

El 1854 degut al canvi de règim a Madrid i l’enorme inestabilitat social a Barcelona, amb epidèmia de còlera i gran nombre de jornalers aturats, comença l’enderrocament de la muralla. Immediatament s’engega el procés que condueix al pla Cerdà (1859), la construcció de l’Eixample (a partir de 1860), i en detriment, la construcció del carrer Trafalgar en commemoració de la Batalla de Trafalgar.

Actualment la ciutat de Barcelona ocupa una superfície de 102,15 km2  de i té una població de 1.620.343 habitants.

Fotografies:
Exhumació de restes arqueològiques de tres etapes cronològiques diferents trobades durant la intervenció arqueològica (Codi: 047/13) realitzada al carrer, 80 i passeig de Lluís Companys, 13-21 de Barcelona entre els dies 1 de juliol i 15 de setembre de 2013. Es realitza una rasa a cel obert, d’uns 30 metres en total, amb 1,6 metres d’amplada i 5 metres de profunditat.

- Fragment de motllura de pedra de Montjuïc del parament exterior del baluard i de l’encintat. Data de la segona meitat del s. XVII.
- Diferents peces de ceràmica vidriada. Daten entre el s. XIV i s. XV.
- Escudella. Ceràmica de reflex metàl•lic. Data del s. XVI. Decoració amb motius geomètrics i florals.
- Servidora. Ceràmica blava de Barcelona. Data del s. XV. Decoració amb motius vegetals.
- Plat. Ceràmica blava catalana. Data del s. XVII. Decoració central amb ocell i motius vegetals.
- Plat. Ceràmica blava catalana. Data del s. XVII. Decoració en blau i groc. Motiu central figura humana: bust de perfil.
- Balí de plom. Bala de fusell de 16 mm. Data del s. XVIII.
- Restes arqueològiques de la muralla de Barcelona posteriorment tapades. Carrer de Trafalgar, Barcelona.

- Carrer de Trafalgar, Barcelona.
- 1869, detall d’una columna, carrer Trafalgar, 53, Barcelona.
- Expedient relatiu a la presó de a plaça St. Pere. Exp Num 286 AI, 1871, ajuntament de Barcelona.
- Expedient de rectificació del c/Trafalgar. Des del carrer Girona a les parets del presidi. Exp Num 174, 1869, ajuntament Barcelona.
- Ruïnes de la presó carrer Alt de St. Pere. Aquarel•la, Joan Francesc Chia Alba, 1873. Arxiu Històric de Barcelona.
- Las calles de Barcelona. Víctor Balaguer. Ed Salvador Manero, 1863, Barcelona.




Guerra del Francès

El 1808, novament França i Anglaterra es troben en una pugna per controlar les rutes comercials. Sota el context del Tractat de Fontainebleau amb França, Espanya permet el pas de les tropes franceses per la Península per tal de poder envair Portugal (aliat anglès). L’exercit francès, però, va ocupar totes les ciutats que va  trobar al seu pas a Portugal. El 13 de febrer del 1808 els francesos entren pel Portal Nou i ocupen la ciutat de Barcelona.

En plena crisi de successió a la corona espanyola, Napoleó enderroca la monarquia borbònica i la suplanta per la seva pròpia dinastia nombrant el seu germà José Napoleón Bonaparte rei d’Espanya. El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid s’aixeca davant del Palau Reial per impedir la marxa de l’últim infant reial. El poble, sense el suport de les tropes espanyoles, lluita tot sol i sense armes, contra els francesos. Una dura repressió dels francesos afusella a 410 madrilenys.

Fotografies:
- Postal. El 2 de Mayo de 1808 en Madrid o ‘’La lucha con los mamelucos’’. Francisco Goya, 1814. Museo del Prado.
- Postal. El 3 de Mayo de 1808 en Madrid: los fusilamientos de patriotas madrileños. Francisco Goya, 1814. Museo del Prado.
- The assault on the main body of place. Guerra del francès. Gravat, Laurie and Whittle, London, 1794.
- Baluard de Sant Pere. Aquarel•la J. Mosterini. 1697 (actual cruïlla entre Ronda Sant Pere, Alí-Bey i Bailèn).
- Manuscrit, 1805.
- Historia y Vida. Año II, Num 17.




Mendez Nuñez

Casto Mendez Nuñez (1824-1869) fou militar espanyol i contraalmirall de la Reial Armada Espanyola. Cap de la flota Espanyola durant la Guerra hispano-sudamericana (1864-1866) que va enfrontar el Regne d’Espanya amb les repúbliques de Xile, Perú, Bolívia i Equador amb un intent de reconquesta Espanyola de terres americanes.

Actualment Mendez Nuñez dona nom a un carrer de Barcelona, perpendicular al carrer Trafalgar, ocupant el lloc on anteriorment hi havien hagut les dependències de la presó del convent de Sant Pere.

Fotografies:
- Retrat del brigadier D. Casto Mendez Nuñez. José Vallejo y Galeazo, 1866. Museo Naval Madrid.
- Creu de distinció de Fernando Poo concebuda a Casto Mendez Nuñez. Or i esmalt, 1843, Museu de Pontevedra.




Expedició passaport DNI

Oficina de tramitació del DNI i Passaport. Carrer Trafalgar, 4. Barcelona

Observacions: L’atenció sense cita prèvia es farà un cop ateses les cites i sempre que sigui possible. Les urgències s’atendran sempre que siguin justificades amb documentació.

Fotografies:
- Oficina de tramitació del DNI i Passaport. Carrer Trafalgar, 4. Barcelona
- Furgons policials transitant pel carrer Trafalgar.




Migració

La distància que separa Àfrica d’Europa és de 14,4 quilòmetres. L’enduriment de les condicions legals d’entrada a Europa augmenten la perillositat dels trajectes per via marítima realitzats per les persones migrants, vulnerant el seu dret a la vida, la integritat física, la salut física i mental, i impossibilitant que es compleixin les condicions necessàries per poder realitzar les migracions mitjançant vies segures. A conseqü.ncia d’aquests enduriments s’utilitzen rutes marítimes, obligadament clandestines que poden durar fins a 16 dies de navegació i que suposen un alt risc per a la vida de les persones.

Entre els anys 2011 i 2018 les costes d’Andalusia, incloent les costes de Trafalgar, han comptabilitzat l’arribada d’ 111.169 persones migrants i refugiades. L’any 2018 s’ha documentat l’arribada de 58.569 persones en 1775 embarcacions. 2242 persones haurien perdut la vida amb l’intent d’arribar. Més de 7000 morts comptabilitzades durant els darrers 20 anys. La xifra ascendeix fins a 18.000 si es conten les morts no contrastades oficialment.

Fotografies:

- Passeig Joan de Borbó, Barcelona.
- Vídeo: arribada d’una embarcació a la platja de La Barrosa de Chiclana de la Frontera. 26-08-2018.
- Arribada d’una embarcació a la platja de Zahora, cabo de Trafalgar. 28-07-2018.
- Arribada d’una embarcació a la platja de Tarifa, 28-07-2018.