Mark

Presentada com una línia de temps que recorda els cronogrames científics, Aleix Plademunt ordena aquestes fotografies en una via subjectiva que acosta distàncies de diferents naturaleses: físiques, geològiques, fotogràfiques o emocionals. Si la dimensió de cada ordre —cosmològic o domèstic— està sempre ancorada en un punt d’origen aparentment estable des del qual poder establir la seva escala, l’experiència que proposa Almost There és la de produir vincles i acostaments insospitats entre distàncies irreconciliables que, justament, l’estètica fotogràfica ha fet visibles. L’exploració que se'n deriva ens nega una única lectura dels fets i vagareja entorn de les infinites possibilitats. En aquest projecte, tot és un viatge continu que es manté sempre en la duració del «gairebé», rebutjant el valor absolut de les coses per provar de tornar-les a mesurar totes, des d’un altre punt de vista.


Marta Dahó
Text per la exposició “Fotografies com espai públic”
Arts Santa Mònica, Barcelona [09-11-17]






Presentada como una línea de tiempo que recuerda los cronogramas científicos, Aleix Plademunt ordena estas fotografías en una vía subjetiva que acerca distancias de diferentes naturalezas: físicas, geológicas, fotográficas o emocionales. Si la dimensión de cada orden —cosmológico o doméstico— está siempre anclada a un punto de origen aparentemente estable desde el que poder establecer su escala, la experiencia que propone Almost There es la de producir vínculos y acercamientos insospechados entre distancias irreconciliables que, justamente, la estética fotográfica ha hecho visibles. La exploración que se deriva de ello nos niega una única lectura de los hechos y vaga alrededor de las infinitas posibilidades. En este proyecto, todo es un viaje continuo que se mantiene siempre en la duración del «casi», rechazando el valor


Marta Dahó
Texto para la exposición “Fotografías como espacio público”
Arts Santa Mònica, Barcelona [09-11-17]






Presented as a timeline that recalls scientific chronology, Aleix Plademunt arranges these photographs in a subjective way that bridges the distance between different worlds: physical, geological, photographic and emotional. If the dimension of each order—cosmological or domestic—is always anchored to an apparently stable point of origin from which to set its scale, the experience proposed by Almost There is one that produces unexpected links and approaches between irreconcilable distances, which, precisely, photographic aesthetics have made visible. The resulting exploration denies us a single reading of the facts and wanders around infinite possibilities. In this project, everything is a continuous journey that always stays within the duration of the “almost”, rejecting the absolute value of things in order to try to remeasure all of them from another point of view.


Marta Dahó
Text for the exhibition “Photographs as a public space”
Arts Santa Mònica, Barcelona [09-11-17]