Photoforum Pasquart
Biel / Bienne (Switzerland), June 2018
52 photographies 70 x 105 cm by Roger Guaus, Juan Diego Valera and Aleix Plademunt

[...] Toutes les images présentées dans l’exposition ont été réalisées au cours d’une résidence de 10 jours à la fin du mois d’avril [2018] à Bienne, au cours de laquelle ils ont photographié la ville, ses habitants, ses rues et ses animaux, dirigeant leur regard et pointant leur caméra sur une myriade de détails: plantes et fleurs domestiquées, panneaux de signalisation urbains détaillant de multiples interdits, voitures poussiéreuses ou rutilantes, corbeaux saisis en vol, statues de la vieille ville, portraits en gros plan. Un questionnement sur la richesse les a accompagné au long de leur découverte de la ville, et de leurs prises de vue. Ayant entendu à plusieurs reprises à Bienne que la Suisse était le pays le plus riche du monde – et ayant rapidement établi que l’affirmation n’était pas exacte – cette revendication ou label récurrente les a néanmoins marqués et a façonné leur expérience à Bienne. Si la richesse n’est pas directement une thématique de l’exposition, cette affirmation, et la perception de soi qu’elle implique, ont eu une incidence sur les processus de production et de sélection des images.

[...] Alle in der Ausstellung gezeigten Bilder sind während einer zehntägigen Residenz Ende April [2018] in Biel entstanden. Sie fotografierten die Stadt, deren Bewohner_innen, Strassen und Tiere – den Blick und die Kamera auf unzählige Details gerichtet: Zierpflanzen, Verbotsschilder, verstaubte und glänzende Autos, Raben im Flug, Statuen in der Altstadt, Porträts in Grossaufnahme. Während sie die Stadt entdeckten und fotografierten, begannen sie den der Schweiz nachgesagten Wohlstand zu hinterfragen. Obwohl während ihrem Aufenthalt die Schweiz immer wieder als reichstes Land der Welt bezeichnet wurde, empfanden sie diese Aussage nicht als zutreffend. Dennoch hatte das ständige wiederholen dieser Behauptung als eine Art Label Spuren hinterlassen und ihre Erfahrungen in Biel beeinflusst. Auch wenn der Wohlstand nicht direkt Thema der Ausstellung ist, hatte diese Aussage Auswirkungen auf den Produktionsprozess und die Bildauswahl.

De què serveix que tres fotògrafs viatgin junts a l’Argentina sense un propòsit fotogràfic concret? Movimientos de suelo té la pretensió inicial de ser un treball basat només en el registre massiu de tota mena d’experiències i situacions a partir del simple fet de viatjar per fer fotografies.

El resultat obtingut, però, és la demostració d’una missió fallida: no només és incapaç de constituir el registre d’una experiència concreta sinó que, a més, posa en evidència la impossibilitat de dotar de sentit conceptual un projecte que, un cop realitzat, no proposa res de nou, no fa cap aportació i es pot resumir com un simple exercici d’imitació i plagi d’icones ja conegudes i disparades milers de vegades.

Potser el fet que tres fotògrafs viatgin junts a l’Argentina sense un propòsit fotogràfic concret ha servit, només, com a procés egoista d’intercanvi d’idees i experiències, replantejament de conceptes i, en definitiva, de creixement. Un procés, doncs, que ha desencadenat tota mena de movimientos de suelo.

¿Para qué sirve que tres fotógrafos viajen juntos a Argentina sin un propósito fotográfico concreto? Movimientos de Suelo tiene la pretensión inicial de ser un proyecto basado solamente en el registro masivo de todo tipo de experiencias y situaciones a partir del simple hecho de viajar para hacer fotografías.

El resultado final obtenido, sin embargo, es la demostración de una misión fallida: no solamente es incapaz de constituir el registro de una experiencia concreta sino que, además, pone en evidencia la imposibilidad de dar sentido conceptual a un proyecto que, una vez realizado, no plantea nada nuevo, no hace ninguna aportación y se puede resumir como un ejercicio de imitación y plagio de iconos ya conocidos y disparados miles de veces.

Tal vez, el hecho de que tres fotógrafos viajen juntos a Argentina sin un propósito fotográfico concreto ha servido como proceso egoísta de intercambio de ideas y experiencias, replanteamiento de concepciones y, en definitiva, de crecimiento y aprendizaje. La consecuencia de todo ello ha desencadenado un sinfín de movimientos de suelo.

What is the point of three photographers travelling to Argentina without a specific photographic objective? The initial aim of the project, Ground Movements, was the mass registration of all kinds of experiences and situations stemming from the simple act of travelling to take photographs.

The final result, however, is the demonstration of a failed mission. Not only is it incapable of registering a specific experience, but it also reveals the impossibility of giving conceptual meaning to a project which, once concluded, brings nothing new to light, contributes nothing, and can be summarized as an exercise in imitation and plagiary of well known and already much photographed icons.

Perhaps the occurrence of three photographers travelling together to Argentina, without a specific photographic objective, has served as an egotistical process for exchanging ideas and experiences, rethinking concepts and, ultimately, growing and learning. The consequence of all this has set in motion no end of ground movements.

La il·lusió documental és un recull de nou assajos que el fotògraf, crític i assagista japonès Takuma Nakahira (1938-2015) va escriure entre els anys 1970 i 1977. Les fotografies de Takuma Nakahira han marcat un abans i un després en la història de la fotografia contemporània d’autor i documental arreu del món occidental.

Ca l’Isidret Edicions tradueix per primera vegada nou d’aquests assajos simultàniament al català i al castellà i els publica en dos volums diferents amb traducció a càrrec de Jordi Mas López i pròleg de Dani S. Álvarez, i la col·laboració de Yoko Sawada. Aquest llibre s'ha fet per l’admiració de Ca l’Isidret per l'obra de Takuma Nakahira i la voluntat de compartir-la amb un públic ampli.

La ilusión documental es una compilación de nueve ensayos que el fotógrafo y ensayista japonés Takuma Nakahira (1938-2015) escribió entre los años 1970 y 1977. Las fotografías de Nakahira han marcado un antes y un después en la historia de la fotografía contemporánea de autor y documental en todo el mundo occidental.

Ca l'Isidret Edicions traduce por primera vez nueve de estos ensayos simultáneamente al catalán y al español y los publica en dos volúmenes diferentes con traducción a cargo de Jordi Mas López y prólogo de Dani S. Álvarez, y la colaboración de Yoko Sawada. Este libro se ha hecho por la admiración de Ca l'Isidret por la obra de Takuma Nakahira y la voluntad de compartirla con un público amplio.

Selecció de textos

¿La fotografia ha aconseguit provocar el llenguatge?
写真は言葉を挑発しえたか
Shashin wa kotoba o chōhatsu shieta ka?
Text original en japonès extret del llibre Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Per què un diccionari botànic il·lustrat?), Shōbunsha, Tòquio, 1973. Publicat per primera vegada al diari Nihon Dokusho Shimbun el 30 de març de 1970

¿Per què un diccionari botànic il·lustrat?
なぜ、植物図鑑か
Naze, shokubutsu zukan ka?
Text original en japonès extret del llibre homònim Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Per què un diccionari botànic il·lustrat?), Shōbunsha, Tòquio, 1973.

La il·lusió documental: del document al monument
記録という幻影　ドキュメントからモニュメントへ
Kiroku to iu gen'ei: dokyumento kara monyumento e
Text original en japonès extret del llibre Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Per què un diccionari botànic il·lustrat?), Shōbunsha, Tòquio, 1973. Publicat per primera vegada a la revista de fotografia Bijutsutecho el juliol de 1972.

La fotografia, actualitat d’un sol dia
写真、一日限りのアクチュアリティ
Shashin, ichinichi kagiri no akuchuariti
Text original en japonès extret del llibre Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Per què un diccionari botànic il·lustrat?), Shōbunsha, Tòquio, 1973. Publicat per primera vegada a la revista de fotografia Asahi Camera elfebrer de 1972.

¿Per què jazz, a hores d’ara? Prefaci a una teoria de l'espai
何をいまさらジャズなのか　場論序説
Nani o imasara jazu nano ka? Jōron josetsu
Text original en japonès extret del llibre Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Per què un diccionari botànic il·lustrat?), Shōbunsha, Tòquio, 1973.

Eugène Atget: la mirada sobre la ciutat o la mirada des de la ciutat
都市への視線あるいは都市からの視線
Toshi e no shisen aruiwa toshi kara no shisen
Text original en japonès extret del llibre Kettou shashin ron(Duel sobre fotografia), Asahi Shimbun-sha, Tòquio 1977. Publicat per primera vegada a la revista de fotografia Asahi Camera el novembre de 1972.

L’horitzó que esgota la mirada
視線のつきる涯
Shisen no tsukiru gake
Text original en japonès extret del llibre Mitsuzukeru hate ni hi ga (Foc a l'horitzó de la meva mirada perpètua), Osiris, Tòquio, 2007. Publicat per primera vegada a la revista de fotografia Asahi Camera el novembre de 1976.

Atac preventiu: mirar i llegir
先制の一撃　見ることと読むこと
Sensei no ichigeki: miru koto to yomu koto
Text original en japonès extret del llibre Mitsuzukeru hate ni hi ga (Foc a l'horitzó de la meva mirada perpètua), Osiris, Tòquio, 2007. Publicat per primera vegada a la revista de literatura Waseda Bungaku l’octubre de 1977.

Interludi
インターリュード
Intāryūdo
Text original en japonès extret del llibre Kettou shashin ron(Duel sobre fotografia), Asahi Shimbun-sha, Tòquio, 1977. Publicat per primera vegada a la revista de fotografia Asahi Camera el juliol de 1976.

Selección de textos

¿La fotografía ha conseguido provocar el lenguaje?
写真は言葉を挑発しえたか
Shashin wa kotoba o chōhatsu shieta ka?
Texto original en japonés del libro Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Por qué un diccionario botánico ilustrado?), Shōbunsha, Tokio, 1973. Publicado por primera vez en el periódico Nihon Dokusho Shimbun el 30 de marzo de 1970.

¿Por qué un diccionario botánico ilustrado?
なぜ、植物図鑑か
Naze, shokubutsu zukan ka?
Texto original en japonés del libro homónimoNaze, shokubutsu zukan ka? (¿Por qué un diccionario botánico ilustrado?), Shōbunsha, Tokio, 1973.

La ilusión documental: del documento al monumento
記録という幻影　ドキュメントからモニュメントへ
Kiroku to iu gen'ei: dokyumento kara monyumento e
Texto original en japonés del libro Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Por qué un diccionario botánico ilustrado?), Shōbunsha, Tokio, 1973. Publicado por primera vez en la revista de fotografía Bijutsutecho en julio de 1972.

La fotografía, actualidad de un solo día
写真、一日限りのアクチュアリティ
Shashin, ichinichi kagiri no akuchuariti
Texto original en japonés del libro Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Por qué un diccionario botánico ilustrado?), Shōbunsha, Tokio, 1973. Publicado por primera vez en la revista de fotografía Asahi Camera en febrero de 1972.

¿Por qué jazz, ahora? Prefacio a una teoría del espacio
何をいまさらジャズなのか　場論序説
Nani o imasara jazu nano ka? Jōron josetsu
Texto original en japonés del libro Naze, shokubutsu zukan ka? (¿Por qué un diccionario botánico ilustrado??), Shōbunsha, Tokio, 1973.

Eugène Atget: la mirada sobre la ciudad o la mirada desde la ciudad
都市への視線あるいは都市からの視線
Toshi e no shisen aruiwa toshi kara no shisen
Texto original en japonés del libro Kettou shashin ron (Duelo sobre fotografía), Asahi Shimbun-sha, Tokio 1977. Publicado por primera vez en la revista de fotografía Asahi Camera en noviembre de 1972.

El horizonte que agota la mirada
視線のつきる涯
Shisen no tsukiru gake
Texto original en japonés del libro Mitsuzukeru hate ni hi ga(Fuego en el horizonte de mi mirada perpetua), Osiris, Tokio, 2007. Publicado por primera vez en la revista de fotografía Asahi Camera en noviembre de 1976.

Ataque preventivo: mirar y leer
先制の一撃　見ることと読むこと
Sensei no ichigeki: miru koto to yomu koto
Texto original en japonés del libro Mitsuzukeru hate ni hi ga(Fuego en el horizonte de mi mirada perpetua), Osiris, Tokio, 2007. Publicado por primera vez en la revista de literatura Waseda Bungaku en octubre de 1977.

Interludio
インターリュード
Intāryūdo
Texto original en japonés del libro Kettou shashin ron (Duel sobre fotografia), Asahi Shimbun-sha, Tokio, 1977. Publicado por primera vez en la revista de fotografía Asahi Camera en julio de 1976.

¿Per què un diccionari botànic il·lustrat? (fragments) de Takuma Nakahira. Traducció de Jordi Mas López

[...] Fer fotografies vol dir organitzar el pensament de les coses, la mirada de les coses. En una fotografia, jo no busco fixar un símbol visual de la imatge que ja tinc de com és el món, de com ha de ser. Si ja coneguéssim les coses, si ja sabéssim com és el món, seria possible explicar-los. Però, a més a més, hem d'estar preparats per captar els símbols que ens ofereix aquest món desconegut que s'estén davant nostre (potser em repeteixo, però no cal dir que aquests símbols es troben en una posició inversa a la d'aquells que fan referència al sentit del món tal com jo l'entenc). Sens dubte, l'expressió fotogràfica es comença a articular a partir d'aquesta col·laboració entre el meu pensament i el de les coses.

I, per aconseguir-ho, cal abandonar totalment la humanització que projectem damunt el món. Perquè, d'entrada, és impossible explicar les coses com a coses que són a partir del nostre pensament, que situa la persona al centre i s'ho mira tot assimilant-ho a l'ésser humà. Per tant, hem de tornar al punt de partida. Potser quan haguem abandonat totalment aquesta humanització, aquesta sensibilització, i haguem aconseguit observar les coses com a coses, elles ens tornaran la nostra mirada cohesionadora d'una puntada de peu i es manifestaran amb tota la seva autèntica fantasia.

¿Por qué un diccionario botánico ilustrado? (fragmentos) de Takuma Nakahira. Traducción de Jordi Mas López

Hacer fotografías significa organizar el pensamiento de las cosas, la mirada de las cosas. En una fotografía, yo no busco fijar un símbolo visual de la imagen que ya tengo de cómo es el mundo, de cómo tiene que ser. Si ya conociéramos las cosas, si ya supiéramos cómo es el mundo, sería posible explicarlos. Pero, además, debemos estar preparados para captar los símbolos que nos ofrece este mundo desconocido que se extiende ante nosotros (quizás me repito, pero no es necesario decir que estos símbolos se encuentran en una posición inversa a la de aquellos que hacen referencia al sentido del mundo tal como yo lo entiendo). Sin duda, la expresión fotográfica se empieza a articular a partir de esta colaboración entre mi pensamiento y el de las cosas.

Y, para conseguirlo, es necesario abandonar totalmente la humanización que proyectamos sobre el mundo. Porque, de entrada, es imposible explicar las cosas como cosas que son a partir de nuestro pensamiento, que sitúa a la persona en el centro y lo mira todo asimilándolo al ser humano. Por lo tanto, debemos volver al punto de partida. Quizás cuando hayamos abandonado totalmente esta humanización, esta sensibilización, y hayamos conseguido observar las cosas como cosas, ellas nos devolverán nuestra mirada cohesionadora de un puntapié y se manifestarán con toda su auténtica fantasía. 

Pròleg (fragment) de Dani S. Álvarez

Takuma Nakahira (1938-2015), crític, assagista i fotògraf japonès, és una de les grans personalitats de les avantguardes dels seixanta i setanta, autor d’obres mítiques com ara Kitarubeki kotoba no tame ni (Per un llenguatge venidor, 1970). Així i tot, continua sent una figura enigmàtica del món de la fotografia: el seu treball és el d’un iconoclasta entestat a qüestionar qualsevol idea preconcebuda sobre la imatge, el d’un provocador de pensament que ens planteja preguntes constantment amb la finalitat de fer tremolar els fonaments del que donàvem per fet, el d’un crític i activista polític que s’acosta a la fotografia per trobar-hi noves eines que proveeixin el seu aparell crític. Així doncs, en l’obra de Nakahira la pràctica crítica és indissociable de la pràctica fotogràfica [...]

Prólogo (fragmento) de Dani S. Álvarez

Takuma Nakahira (1938-2015), crítico, ensayista y fotógrafo japonés, es una de las principales figuras de las vanguardias de los sesenta y setenta, autor de obras míticas como Kitarubeki kotoba no tame ni (Por un lenguaje venidero, 1970). Aun así, Nakahira sigue siendo una figura enigmática del mundo de la fotografía: su trabajo es el de un iconoclasta empeñado en cuestionar toda idea preconcebida sobre la imagen, el de un provocador de pensamiento que constantemente nos plantea preguntas con el fin de hacer temblar los cimientos de lo que dábamos por supuesto, el de un crítico y activista político que se acerca a la fotografía en busca de nuevas herramientas con las que armar su aparato crítico. Así pues, en la obra de Nakahira la práctica crítica es indisociable de la práctica fotográfica [...]

La il·lusió documental

Takuma Nakahira

Llibre publicat per Ca l’Isidret l’abril de 2018
traducció al català de Jordi Mas López
pròleg de Dani S. Álvarez

144 pàgines
12,0 x 21,0 cm
impressió offset
diseny de Kentaro Terajima
imprès a Barcelona
ISBN 978-84-941484-8-4
+info

La ilusión documental

Takuma Nakahira

Libro publicado por Ca l’Isidret en abril de 2018
traducción al español de Jordi Mas López
prólogo de Dani S. Álvarez

144 páginas
12,0 x 21,0 cm
impresión offset
diseño de Kentaro Terajima
impreso en Barcelona
ISBN 978-84-941484-9-1
+info